Nova York és conegut internacionalment per la seva diversa població, pròspera cultura i per ser un dels principals centres financers. Als anys 80' però, van petir una crisi econòmica i un augment dels crims i la pobresa, malmetent la imatge internacional de la ciutat.
Amb l'arribada de la república, als anys 90', millora l'economia gràcies a la privatització de les empreses i el turisme en surt clarament beneficiat, amb un elevat creixament.
Un dels llocs més visitats de la ciutat són (amb dades del 97’ al 98’); l’Empire State Building (3’5 milions de visites), el Metropolitan Museum of Art i la Statue of Liberty (5 milions de visites cadascú), encapçalats per Times Square (20 milions) i per Central Park (15 milions).
Des d’un punt de vista cultural, NY és una de les capitals més vives del món amb més de 150 museus i més de 400 galeries d’art.
NY, és la ciutat que reb més turistes internacionals de tot USA. Tot i això, el 82’2% de turistes que reb, són nacionals, d’altres parts d’USA. L’any 98’, el nombre total de turistes va ser de 34 milions, dels quals 28 milions eren turistes nacionals i els 6 milions restants eren turistes internacionals.
Europa Occidental és el principal emissor de turistes a NY, amb 2’6 milions l’any 98’, seguit d’Asia on Japó és el principal país emissor (0’4 milions al 97’).
Amèrica del Sud ocupa el tercer lloc, però té una tendència decreixent degut a les fortes crisis d’aquesta regió. Europa de l’est ha augmentat considerablement les emissions de turistes durant els anys 90’, degut a l’immigració.
Segons la New York Convention and Visitors Bureau (NYCVB), el 38% de turistes són classificats com turisme de negocis, dels quals el 46% són japonesos. La principal activitat però, d’un 90% dels turistes és el shopping i un 65% visita els principals llocs d’interès de la ciutat.
Pel que fa als allotjaments, no hi ha estacionalitat. NY gaudeix tot l’any d’una ocupació similar: a l’hivern del 97’ van rebre un 24%, primavera un 22%, estiu un 25% i a la tardor un 30% del total de l’any. Pel que fa als preus per habitació però, NY és la ciutat més cara d’USA.
NY, al contrari de moltes altres ciutats d’USA, té les millors infraestructures de transport del país. Mentre que la resta dels USA, el 85% de la població utilitza el cotxe per anar a la feina, a NY, 4 de cada 5 habitants utilitza el transport públic.
La ciutat consta de 3 aeroports: “La Guardia”; dedicat als vols nacionals, “John F. Kennedy” (JFK); l’aeroport internacional més gran d’USA i “Neward”; situat a New Jersey. En total, al 98’ van arribar a la xifra de 86’2 milions de passatgers, en part, gràcies a les low cost.
La New York Convention and Visitors Bureau (NYCVB) és l’agència privada oficial de màrketing pel turisme de la ciutat. El seu principal objectiu és convertir NY en la primera destinació de turisme de negocis i turisme d’oci.
Els últims anys, gràcies a les millores del transport i a la implantació de noves atraccions, el turisme ha tingut una tendència creixent. Tot i això, si no es creen més hotels amb preus més econòmics, pot ser que la previsió de turistes pels pròxims anys, no sigui tan elevada.
Travel and Tourism Intelligence
Després d’haver llegit tots els articles exposats a classe sobre diferents tipologies de clusters, he observat varies característiques d’aquests rols turístics. La primera, és que tot cluster té al darrere una motivació concreta, és a dir, que és la motivació del turista (per què viatja) el que fa que sorgeixin els clusters.
La segona, és que diferents estudis i utilitzant diferents metodologies, extreuen els mateixos clusters o molt semblants. Com per exemple: a l’estudi “A grounded typology of vacation decision-making”, determinen 6 clusters, dels quals el primer, anomenat “viatger habitual” és pràcticament igual que l’anomenat “Lord Byron”, extret de l’article “The sacred and the profane, a tourist tipology”. Amb això, observem que molts estudis coincideixen a l’hora de definir els clusters, tot i haver utilitzat una metodologia i subjectes estudiats diferents.
La tercera, és que hi ha estudis centrats en una determinada zona geogràfica (com l’estudi sobre Belize) i per tant, no sabem si serien extrapolables a la resta del món. Per aquest motiu, no he considerat els clusters d’aquest estudis de la mateixa manera que els altres.
Tenint en compte aquests tres punts,he elaborat la següent llista, que crec que resumeix tots els articles i engloba tots els clusters estudiats de cada article:
1. Turisme independent de masses (visita atraccions turístiques individualment, pel seu compte)
2. Turisme organitzat de masses (consumidors de paquets turístics)
3. Turista de sol i platja
4. Turista de nit (busca diversió, conèixer gent, pubs, clubs, discos, etc.)
5. Antropologista = Lord Byron (vol conèixer l'entorn, adaptar-s'hi, establir relacions amb els habitants, etc. Actúa com el que té una segona residència.
6. Arqueologista (interessat en museus, restes arqueològiques, etc.)
7. Turista d’aventura = els establerts (segons Lindberg) (consumidor d'esports d'alt risc)
8. Turista explorador ( vol explorar nous destins i viure l'experiència que això comporta)
9. Turista de luxe = turista de classe alta (s'allotja, menja, etc. en els millors establiments)
10. Turista espiritual (viatja per trobar el seu jo)
11. Trotamundos = difter (considerat per molts autors com un rodamón.)
12. Turista de relax (només viatja per escapar de la rutina, relaxar-se i gaudir)
13. Turista esportiu (viatja en aconteixaments esportius, etc.)
14. Turista d’estudis (erasmus, sèneca, etc)
15. Turista natural (la motivació principal és el contacte amb la natura)
16. Dark tourism (la motivació és el morbo de conèixer llocs que han patit episodis foscos de la història, per exemple; camps de concentració, txernòbil, etc.)
A més a més d’aquests 16 clusters, crec que n’hi ha 3 que no han estats mencionats que també defineixen un tipus de rol turístic;
17. Turisme sexual (viatjar únicament per motius sexuals, normalment en països subdesenvolupats)
18. Turisme rural (allotjar-se en allotjaments rurals per conèixer i participar en el món rural)
19. Turisme de negocis (viatjar per motius de feina; reunions, conferències, etc.)
Amb aquests 19 clusters, crec que podem classificar i anomenar qualsevol turista, tingui la motivació que tingui i sigui d’on sigui.
